Catalunya i València durant la Guerra de Successió. "La comuna empresa de la llibertat" / Carme Pérez Aparicio
Pérez Aparicio, Carme


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 30 (2012) , p. 77-97 (Dossier: Catalunya en una època d'entreguerres 1640-1714) 
Notes. Bibliografia. Resum en català, anglès i castellà.

La mort sense descendència de Carles II situava Europa i la Monarquia Hispànica en una autèntica cruïlla. Els dos candidats finals al tron, l'arxiduc Carles d'Àustria i el duc d'Anjou, Felip de Borbó, representaven trajectòries politicodinàstiques ben diferents. Per als Regnes de la Corona d'Aragó, estava en joc la pervivència del sistema pactista i la defensa dels seus projectes i interessos econòmics. En aquest context, Catalunya i València mantingueren una relació ben estreta, d'ajuda mútua, durant l'etapa de govern austriacista, que continuà després de la victòria borbònica d'Almansa i de l'abolició dels Furs de València, en un intent de frenar l'ofensiva militar sobre Catalunya i de restaurar el sistema pactista al Regne de València. Malgrat tot, l'ocupació borbònica de Barcelona i els tractats d'Utrecht i de Rastatt posaren fi a aquests projectes.

Catalunya entre el redreç i la revolta : afebliment institucional i diferenciació social / Jaume Dantí i Riu
Dantí i Riu, Jaume


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 30 (2012) , p. 55-76 (Dossier: Catalunya en una època d'entreguerres 1640-1714) 
Notes. Bibliografia. Resum en català, anglès i castellà.

Al darrer quart del segle XVII Catalunya es va moure entre un redreç econòmic important - però no pas sense dificultats, durant el qual es consolidà una relació fonamental entre el món urbà i una part significativa del món rural- i una revolta oberta al camp, la dels Barretines, però amb tensions latents bastants més extenses, on convergien motivacions economicosocials i polítiques. Amb tot plegat i les conseqüències de les guerres amb França, es donaven les condicions perquè l'austriacisme pogués arrelar en diferents sectors socials.

Reus, vila oberta. Els primers anys de la guerra de Separació / Manuel Güell
Güell Agramunt, Manuel


En: Manuscrits : revista d'història moderna. Bellaterra, núm. 30 (2012) , p. 15-54 (Dossier: Catalunya en una època d'entreguerres 1640-1714) 
Notes. Bibliografia. Resum en català, anglès i castellà.

L'article exposa la difícil trajectòria d'una població gran durant la guerra de Separació. Els primers anys, Reus va trobar-se enmig d'una frontera militar d'una gran inestabilitat i va optar per no oferir resistència a l'ocupant i cooperar-hi, amb independència del bàndol de què es tractés. Alhora, va procurar mantenir les relacions amb els dos bàndols i proclamar la seva lleialtat a tots dos per separat. Reus va tenir una supervivència difícil, amenaçada per les inacabables aportacions als exèrcits (diners, armes, lleves, proveïments, treballadors) i sobretot pels allotjaments, que foren dels més durs de Catalunya. La vila, que hagué de suportar una despesa econòmica exorbitant, féu fallida i s'endeutà d'una manera exponencial i crònica. També va perdre bona part dels seus habitants. El cas de Reus és el cas de la lluita de les poblacions rurals per superar la crisi política i militar de mitjan segle XVII.